jueves, 21 de noviembre de 2013

2. LES VOCALS A I E ÁTONES

ORTOGRAFIA DE LA VOCAL NEUTRA 
En català oriental, les vocals a/e en posició àtona es pronuncien amb un mateix so anomenat 
vocal neutra, que fonèticament no és a ni e i que representarem com a []. Saber si hem 
d'escriure a o e per representar gràficament el so de vocal neutra planteja molts problemes. Les 
paraules pare i para es pronuncien de la mateixa manera, totes dues paraules duen vocal neutra a 
final de mot, però una s'escriu amb e i l'altra s'escriua amb e. Per resoldre aquest problema, cal 
conèixer les regles segïents: 
a) En general, els substantius i els adjectius en singular s'escriuen amb e final si són masculins 
i amb a final si són femenins. Així: 

el sogre - la sogra 
sofà còmode - cadira còmoda 
l'home - la dona 
vi agre - llet agra 
l'orfe l'òrfena
 camí recte - faldilla recta 
el mestre - la mestra

EXCEPCIONS 
 Recordem, però, que hi ha un gran nombre de substantius que no segueixen aquesta regla: 
 Masculins que s'escriuen amb -a final 
 Els acabats en -arca, -ista, -cida, -ma, -ta, -dia: 
 monarca, dentista, homicida, poema, poeta, guàrdia 
 Altres mots masculins que s'escriuen amb -a final: 
califa goril·la ioga mapa titella persa 
terra indígena nòmada agrícola papa 
Femenins que s'escriuen amb -e final: 
febre, classe, fase, efemèride, síncope, Irene ,
 flaire, espècie, frase, el·lipse, efígie, Matilde, 
crisàlide, Carme, imatge, faringe, higiene, Clotilde 
llebre, verge, barbàrie, laringe, piràmide, base, 
mare, sèrie, calvície, intempèrie, diàstole, hecatombe, 
torre, superfície, cúspide, sístole.

També trobem adjectius que porten vocal neutra final i que s'escriuen sempre amb -e, és a
 a dir, no segueixen la regla del masculí i del femení: 
alegre, jove, tènue, salvatge, lliure... 

b) Els plurals de les paraules que acaben en vocal neutra s'escriuen amb -es: 
el mestre / els mestres /la mestra/ les mestres 
el cove/ els coves /la cova /les coves 
l'home/ els homes/ la dona/ les dones 

També s'escriuen amb -es els noms invariables que acaben en vocal neutra seguida de s: 
Amazones, Jeremies, Maties, Carles, pàncrees, galimaties, messies, àlies, judes, 
mecenes... 

 Recordeu que la formació del plural dels mots que acaben en vocal neutra pot comportar canvis 
ortogràfics en l'última consonant.

-ca -ques taca taques 
-ga -gues vaga vagues 
- ça -ces plaça places 
-ja -ges platja platges 
-gua -gües llengua llengües 
-qua -qües Pasqua Pasqües 

c) En les terminacions verbals que acaben en vocal neutra cal escriure una -a quan es tracta 
de l'última lletra de la forma verbal i una -e quan es tracta de la penúltima lletra: 
-a: salta, pensa, tracta, para 
-e: saltes, pensàvem, tractem, pensàveu 

EXCEPCIONS 
Són excepcions a aquesta regla: 
 Les formes verbals corre, vine, obre, omple , dels verbs córrer, venir, obrir i omplir 
(i tots els seus compostos). 
 Els infinitius de la segona conjugació que acaben en -re: moure, vendre, seure, 
comprendre...


d) Tant en substantius i adjectius com en verbs, quan la vocal neutra es troba al començament o 
a l'interior d'una paraula, cal seguir el procediment següent: 
 En substantius i adjectius, buscarem una paraula de la mateixa família (preferentment, 
la primitiva), en què la vocal a/e sigui tònica: 
  
peuet perquè ve de peu
Pauet perquè ve de Pau 
herbeta perquè ve d' herba 
 En els verbs, caldrà buscar la tercera persona del singular del present d'indicatiu. 
Segons que en aquesta persona aparegui a o e, així s'escriuran les formes verbals que 
duguin vocal neutra: 
paguem ell/a paga 
peguem ell/a pega 
pesem ell/a pesa 
passem ell/a passa 
nedaré ell/a neda 

EXCEPCIONS 
Hi ha uns quants verbs que no segueixen aquesta regla, és a dir, que per saber si 
s'escriuen amb a/e no ens serveix l'estratègia de buscar la 3ª. persona del singular del 
present d'indicatiu. 
 Els verbs jeure, treure, néixer, péixer i els seus compostos s'escriuen: 
- Amb e en les formes tòniques: jeus, trec, neix 
- Amb a en les formes àtones jaiem, trauràs, naixerà 

e) Hi ha una sèrie de paraules per a l'escriptura de les quals no podem seguir cap regla. 
Aquestes paraules solem escriure-les malament per influència del castellà: 

S'escriuen amb -e                                   S'escriuen amb -a 
albercoc meravella                                     ambaixada 
ametista monestir                                       arravatar 
ànec orgue                                                   assassí 
assemblea polseguera                                 avaluar 
cànem punxegut                                           avantatge 
Caterina ràfega                                            avaria 
eben rave                                                     davant 
efeminat resplendir                                      latrina 
emparar sergent                                          maragda 
Empordà setí                                                rancor 
Empúries sometent                                      sanefa 
enyorar tàvec                                             sarbatana 
espàrrec temptejar                                     Sardenya 
estella tràfec 
estendard treball 
Esteve vernís 
gelea Xúquer

jueves, 3 de octubre de 2013

1.6 L'el·lipsi del subjecte

En algunes oracions, el subjecte no hi és. Aquesta el·lipci es fa quant el subjecte ja és conegut, per tal d'evitar innecessàries.

1.5 La concordança

Perquè un SN i un SV es puguin unir i formar una oració, els seus nuclis han de concordar en nombre i en persona gramatical.

 Si un verb en singular el passem al plural, el sintagma que haurem de canviar serà el subjercte. 

martes, 24 de septiembre de 2013

L'oració simple

1. La narrativa 

La narrativa forma part de la producció literària en la qual l'autor vol exposar fets històrics o reals, imaginaris o fantàstics. Es basa en un text que explica una història des d'un punt de vista determinat. La narrativa acostuma a estar escrita en prosa, és a dir, s'oposa a lapoesia que usa el vers, tot i que hi ha prosa poètica i poemes en prosa.

1.1 L'anàlisi de l'oració simple

En l'estudi de la llengua s'aplica l'ànalisi gramatical per identificar els elements que formen l'oració i la funció sintàctica que exerceixen. En fer l'anàlisi gramatical d'una oració, hem de cosiderar tres nivells.

* Les categories lèxiques o gramaticals
*Els sintagmes o estructures
*Les funcios sintàctiques

1.2 El sintagma nominal

El sintagma nominal és l'estructura gramatical que té per nucli un nom.
Aquest nom pot anar acompanyat d'uns altres elements: davan por dur un determinant que l'especifiqui, i darrere un adjectiu que el complementi. 

1.3 El sintagma verbal 

El sintagma verbal és l'estructura gramatical que té per nucli un verb.
Aquest verb pot anar acompanyat d'uns altres elements que el  cmplementin ( complements verbals)