20-3-2014

4.Unitats
4.1. Literatura
4.2.Gramàtica
4.2.1 Atixos
4.2.1.1. Prefixos
4.2.1.2 Infixos
4.2.1.3 Sufixos

1.2 Jacint Verdaguer. L'Atlàntida i Canigó

Jacint Verdaguer va néixer l'any 1845 a Folgueroles, un poblet de la plana de Vic. Es va fer sacerdot i es va dedicar tant a la vida espiritual com a la creació literària La seva vida és la d'un artista romàntic. La figura de Verdaguer té un paper decisiu en la historia de la llengua catalana i la literatura catalanes: és el creador de la literatura catalana moderna, és considerat el més gran poeta català del segle XIX.

1.La poesia

Ausiàs March neix a la població valenciana de Gadia cap al 1397. Als 15 anys, es prepara per ser armat cavaller: es dedia a les justes, als tornejs i a les caceres, i participa en les festes cortesanes, on descobreix la poesia i la música trobadoresques. Després intervé en les diverses expedicions militars a Itàlia al costat d'Alfons el Magnànim, rei de Corona d'Aragò.
Respecte a la tradició trobadoresta, l'obra d'Ausiàs March aporta dues innovacions importants: en l'aspecte lingüístic, abandona la llengua provençal i escriu la seva obra integramen en català; i pel que fa el contingut, abandoa els tòpics trobadorescos i basa la seva poesia en la pròpia experiencia.

3.El país dels estudiants

3.1. Redactr un article periodístic
3.1.1. Tema: El Carnaval
3.1.2. Contingut: respondre les 6 preguntes bàsiques
3.1.3. Extensió del redactat

2. LES VOCALS A I E ÁTONES

ORTOGRAFIA DE LA VOCAL NEUTRA 

En català oriental, les vocals a/e en posició àtona es pronuncien amb un mateix so anomenat 

vocal neutra, que fonèticament no és a ni e i que representarem com a []. Saber si hem 

d'escriure a o e per representar gràficament el so de vocal neutra planteja molts problemes. Les 

paraules pare i para es pronuncien de la mateixa manera, totes dues paraules duen vocal neutra a 

final de mot, però una s'escriu amb e i l'altra s'escriua amb e. Per resoldre aquest problema, cal 

conèixer les regles segïents: 

a) En general, els substantius i els adjectius en singular s'escriuen amb e final si són masculins 

i amb a final si són femenins. Així: 

el sogre - la sogra 

sofà còmode - cadira còmoda 

l'home - la dona 

vi agre - llet agra 

l'orfe l'òrfena

 camí recte - faldilla recta 

el mestre - la mestra

EXCEPCIONS 

 Recordem, però, que hi ha un gran nombre de substantius que no segueixen aquesta regla: 

 Masculins que s'escriuen amb -a final 

 Els acabats en -arca, -ista, -cida, -ma, -ta, -dia: 

 monarca, dentista, homicida, poema, poeta, guàrdia 

 Altres mots masculins que s'escriuen amb -a final: 

califa goril·la ioga mapa titella persa 

terra indígena nòmada agrícola papa 

Femenins que s'escriuen amb -e final: 

febre, classe, fase, efemèride, síncope, Irene ,

 flaire, espècie, frase, el·lipse, efígie, Matilde, 

crisàlide, Carme, imatge, faringe, higiene, Clotilde 

llebre, verge, barbàrie, laringe, piràmide, base, 

mare, sèrie, calvície, intempèrie, diàstole, hecatombe, 

torre, superfície, cúspide, sístole.

També trobem adjectius que porten vocal neutra final i que s'escriuen sempre amb -e, és a

 a dir, no segueixen la regla del masculí i del femení: 

alegre, jove, tènue, salvatge, lliure... 

b) Els plurals de les paraules que acaben en vocal neutra s'escriuen amb -es: 

el mestre / els mestres /la mestra/ les mestres 

el cove/ els coves /la cova /les coves 

l'home/ els homes/ la dona/ les dones 

També s'escriuen amb -es els noms invariables que acaben en vocal neutra seguida de s: 

Amazones, Jeremies, Maties, Carles, pàncrees, galimaties, messies, àlies, judes, 

mecenes... 

 Recordeu que la formació del plural dels mots que acaben en vocal neutra pot comportar canvis 

ortogràfics en l'última consonant.

-ca -ques taca taques 

-ga -gues vaga vagues 

- ça -ces plaça places 

-ja -ges platja platges 

-gua -gües llengua llengües 

-qua -qües Pasqua Pasqües 

c) En les terminacions verbals que acaben en vocal neutra cal escriure una -a quan es tracta 

de l'última lletra de la forma verbal i una -e quan es tracta de la penúltima lletra: 

-a: salta, pensa, tracta, para 

-e: saltes, pensàvem, tractem, pensàveu 

EXCEPCIONS 

Són excepcions a aquesta regla: 

 Les formes verbals corre, vine, obre, omple , dels verbs córrer, venir, obrir i omplir 

(i tots els seus compostos). 

 Els infinitius de la segona conjugació que acaben en -re: moure, vendre, seure, 

comprendre...

d) Tant en substantius i adjectius com en verbs, quan la vocal neutra es troba al començament o 

a l'interior d'una paraula, cal seguir el procediment següent: 

 En substantius i adjectius, buscarem una paraula de la mateixa família (preferentment, 

la primitiva), en què la vocal a/e sigui tònica: 

  

peuet perquè ve de peu

Pauet perquè ve de Pau 

herbeta perquè ve d' herba 

 En els verbs, caldrà buscar la tercera persona del singular del present d'indicatiu. 

Segons que en aquesta persona aparegui a o e, així s'escriuran les formes verbals que 

duguin vocal neutra: 

paguem ell/a paga 

peguem ell/a pega 

pesem ell/a pesa 

passem ell/a passa 

nedaré ell/a neda 

EXCEPCIONS 

Hi ha uns quants verbs que no segueixen aquesta regla, és a dir, que per saber si 

s'escriuen amb a/e no ens serveix l'estratègia de buscar la 3ª. persona del singular del 

present d'indicatiu. 

 Els verbs jeure, treure, néixer, péixer i els seus compostos s'escriuen: 

- Amb e en les formes tòniques: jeus, trec, neix 

- Amb a en les formes àtones jaiem, trauràs, naixerà 

e) Hi ha una sèrie de paraules per a l'escriptura de les quals no podem seguir cap regla. 

Aquestes paraules solem escriure-les malament per influència del castellà: 

S'escriuen amb -e                                   S'escriuen amb -a 

albercoc meravella                                     ambaixada 

ametista monestir                                       arravatar 

ànec orgue                                                   assassí 

assemblea polseguera                                 avaluar 

cànem punxegut                                           avantatge 

Caterina ràfega                                            avaria 

eben rave                                                     davant 

efeminat resplendir                                      latrina 

emparar sergent                                          maragda 

Empordà setí                                                rancor 

Empúries sometent                                      sanefa 

enyorar tàvec                                             sarbatana 

espàrrec temptejar                                     Sardenya 

estella tràfec 

estendard treball 

Esteve vernís 

gelea Xúquer

1.6 L'el·lipsi del subjecte

En algunes oracions, el subjecte no hi és. Aquesta el·lipci es fa quant el subjecte ja és conegut, per tal d'evitar innecessàries.

1.5 La concordança

Perquè un SN i un SV es puguin unir i formar una oració, els seus nuclis han de concordar en nombre i en persona gramatical.

 Si un verb en singular el passem al plural, el sintagma que haurem de canviar serà el subjercte.